referent a tu

Crec que el teu silenci no em fa sentir còmoda, és estrany. A més no sé com l'haig d'interpretar. Intento buscar-me i no em trobo. Potser tardaré més temps del que em penso...no ho puc predir. Tu fes el que tinguis ganes, si us plau no et basis en les meves accions o en les meves paraules.
No vull establir jo sola una pauta de relació.

descobrir que...

pujo al bus, veig un seient lliure i hi intento arribar però ... sembla que encara no és el moment de seure. Un globus, un altre i un altre acaben d'invadir l'espai. Podria semblar angoixant, però sorprenentment no em provoquen cap sensació. He perdut la sensibilitat per les petites coses?

je ne sais pas

bé, per fi un moment de calma...
no ho sé massa, la veritat és que tinc clares poques coses, tot està penjat. Com aquell qui penja la roba i sap que tard o d'hora plourà i dubta de si ha fet bé d'estendre-la. Potser no ho hauria ni d'intentar...clar que és cert que per provar-ho tampoc hi perd res perquè en cas que no plogui s'assecarà i arribarà a allò que volia, però en cas que plogui l'haurà de recollir i tornar-la a rentar (tornar a començar) o simplement deixar que es mulli i es torni a assecar.
cadascú decideix... i tu què faries?
Ainoa

se m'escapa?

La veritat és que és una sensació ben estranya la percepció del temps. Tinc la desagradable sensació que se m'escapa de les mans i a vegades l'omplo per així arribar a sentir-me no sé ben bé com. Espero aprendre a viure amb calma interior algun dia, no gaire llunyà.